Pregoner 02-febrer-2013

Mostra equipatges femenins

Seguint amb la història del nostre club, aquest cop us volem mostrar una exposició fotogràfica de l'evolució dels equipatges de joc, més concretament de l’equipatge femení. Aquests, com veieu en les fotografies, a part d’anar canviant de color de l’equipament del club fins arribar al taronja actual, el disseny amb les seves diferents mesures i comoditat, també ha estat un signe del pas del temps.

Com notícia remarcable de l'actualitat, us volem fer saber que, des d'ara ens podreu seguir també per internet. Estrenem web on podreu informar-vos tant de l'actualitat com de la història del club. L'adreça és: www.clubbasquetbellpuig.cat .Cal escriure-la directament al vostre navegador. Encara no està present als cercadors.
Ja ho sabeu, ara teniu el club més a prop.

A continuació us assabentem d’un partit molt especial, amb la crònica d’un dels jugadors que hi va participar:

PARTIT A CAN BRIANS II

Ja fa dies ens van proposar d’anar a jugar un partit, evidentment amistós, al centre penitenciari de Can Brians II. En un principi ens va semblar força interessant i vam buscar data. El dia triat va ser el passat dissabte 26 de gener i així va ser com uns quants jugadors del sènior A i B ,totalment voluntaris, ens vam presentar a les 5 de la tarda a Can Brians II . Allí ens esperava la treballadora social, que és la persona amb la que hem fet tots els tràmits. Ens va comentar que els jugadors estaven molt il•lusionats i que s’ho havien treballat força; fins hi tot hi havia cartells penjats anunciant el partit. Hi havia una mica de nervis i curiositat per saber què ens trobaríem parets enllà. Després de passar per un rigorós control per poder accedir al centre, ens vam dirigir cap al pavelló on havíem de jugar. Abans de començar el partit es va fer un intercanvi d’obsequis i vam rebre molts agraïments per part dels interns. El resultat, podríem dir que era el de menys; per uns moments ells jugaven un partit de bàsquet amb gent que no eren interns... era com un suau càntic a la llibertat i per nosaltres una experiència que crec que no oblidarem mai; en parlarem, i dies. En acabar el partit, abraçades més agraïments i torneu quan vulgueu. Una vegada ja canviats varem poder parlar amb ells... nosaltres no gosàvem a preguntar però ells sense cap problema ens comentaven el temps que els hi quedava per sortir, el que hi duien tancats, el que feien durant el dia etc. Fins que va venir a recollir-nos la treballadora social i digué, els interns quedeu-vos aquí , els demes marxem, més agraïments xocades de mans i torneu quant vulgueu, tornàvem a la realitat. Com ja he dit una experiència que mai, mai crec que oblidarem.